Públic

Començo aquest Pràcticum del Màster de Psicopedagogia amb molta motivació i amb la voluntat de viure una experiència de creixement tant en l’àmbit professional com personal. El fet que tingui lloc a Salesians Sant Jordi – PES la Mina, dins del projecte de centre obert, té un valor especial per a mi, ja que aquest és el meu lloc de treball habitual. Això em brinda l’oportunitat única d’aprofundir en la meva pròpia pràctica diària amb una mirada més reflexiva i crítica i alhora  explorar noves estratègies i perspectives des de l’àmbit psicopedagògic.

Les meves expectatives respecte a aquest període de formació són diverses. En primer lloc, espero poder analitzar i comprendre millor els processos d’intervenció socioeducativa que es duen a terme al centre, observant com es poden integrar metodologies psicopedagògiques per millorar l’atenció als infants i adolescents en situació de vulnerabilitat. Vull aprofitar aquest espai per posar en pràctica eines que afavoreixin el desenvolupament socioemocional i l’autonomia dels usuaris, així com estratègies d’inclusió que permetin donar resposta a les seves necessitats individuals i col·lectives.  A travé de la detecció de necessitats vull elaborar noves propostes i accions educatives que responguin als reptes actuals dels infants i adolescents amb els quals treballem. Aquest serà un exercici d’innovació i millora contínua que espero desenvolupar amb el suport de l’equip educatiu, incorporant estratègies psicopedagògiques basades en l’evidència i ajustades a la realitat del context.

A més, m’interessa especialment aprofundir en la coordinació interdisciplinària, entenent com la col·laboració entre educadors, psicopedagogs i altres professionals pot contribuir a una intervenció més integral i efectiva. Considero que aquest Pràcticum m’ajudarà a perfeccionar la meva capacitat d’anàlisi i de planificació, així com a desenvolupar un pensament més estratègic a l’hora de dissenyar i implementar accions educatives adaptades a la realitat del centre.

També espero que aquest procés em permeti sortir de la meva zona de confort, en el sentit de qüestionar i replantejar algunes dinàmiques i formes de treball que, per la inèrcia del dia a dia, poden quedar establertes sense una revisió constant.

Finalment, afronto aquest Pràcticum amb el repte de trobar un equilibri entre la meva condició de treballadora i la de persona en formació. Crec que aquesta dualitat pot ser un gran avantatge, ja que em permetrà combinar l’experiència pràctica amb l’adquisició de nous coneixements, tot aplicant-los en un entorn que ja conec, però que ara podré observar des d’una nova perspectiva..